En l’última dècada s’han portat a terme molts estudis científics en el camp de l’envelliment i la demència per identificar precoçment el deteriorament cognitiu. La Malaltia d’Alzheimer segueix un procés fisiopatològic que comporta molts anys, inclús dècades, abans no es manifesten els primers símptomes de la malaltia, és el que es coneix com la fase preclínica de la malaltia. Detectar aquesta fase asimptomàtica en persones cognitivament sanes i realitzar intervencions terapèutiques precoces, podria ajudar a canviar el curs clínic natural de la malaltia. En aquest cas, l’ús d’una determinada activitat física va ser concloent per la millora de la malaltia i per aportar benestar emocional i cognitiu d’ aquestes persones.
Professionals de l’àmbit sanitari i/o públic en general no qualificat
Objectius Generals:
- Comprendre la relació entre activitat física i deteriorament cognitiu
- Concienciar als professionals de la salut i/o salut mental en la importància de incorporar l’activitat físisca com eina terapèutica
Objectius Específics:
- Explicar la fisiopatologia del deteriorament cognitiu: trajectòria clínica de la malaltia d’Alzheimer.
- Mostrar els resultats de les investigacions en biomarcadors i neuroimatge que ajuden a la detecció precoç de la malaltia.
- Presentar els resultats neuropsicològics i funcionals d’un assaig clínic on es varen comparar dues intervencions d’activitat física diferents en persones grans amb Deteriorament Cognitiu Lleu amnèsic.
- Exposar l’experiència personal d’un pacient amb diagnòstic de deteriorament cognitiu o demència lleu que segueix un programa d’atenció terapèutica integral i interdisciplinari en un centre d’atenció diürna per a malalts amb demència.