Conferencia: Uso de la estimulación cerebral no invasiva en Psicología: investigación, intervención clínica y retos de futuro

Activitat en commemoració del Patró de la Psicologia 2025.
Les tècniques d'estimulació cerebral no invasiva s'estan convertint en eines molt prometedores en recerca i intervenció clínica en l'àmbit de la Psicologia. Dins d'aquest ventall de tècniques, l'estimulació magnètica transcraneal (TMS, de l'anglès transcranial magnetic stimulation) és una eina nova i prometedora en la seva aplicació en neurociència cognitiva i ofereix un ampli ventall de possibilitats, tant en recerca bàsica com en la recerca clínica. En el seu vessant terapèutic és utilitzada com a eina de suport al diagnòstic, però, gràcies a la seva capacitat per a induir canvis en l'excitabilitat cerebral que persisteixen més enllà de la durada de l'estimulació, en l'actualitat s'han establert les directrius basades en l'evidència per a la seva aplicació com a tractament en diferents condicions. Avui dia sabem que mitjançant l'administració d'un tren de polsos de TMS de la mateixa intensitat aplicat a una regió cerebral a una freqüència determinada (TMS repetitiva -rTMS, de l'anglès repetitive transcranial magnetic stimulation-) és possible augmentar l'excitabilitat cortical (rTMS >1Hz / alta freqüència) o disminuir-la (rTMS ≤1Hz / baixa freqüència). Mitjançant l'ús de l'estimulació elèctrica transcraneal directa (tDCS, de l'anglès transcranial direct current stimulation) també és possible modificar l'excitabilitat cortical, augmentant-la (tDCS anodal) o disminuint-la (tDCS catodal). El recentment desenvolupat protocol d'estimulació TBS (de l'anglès Theta Burst Stimulation) constitueix una opció prometedora en la recerca en neurociència i psicologia, atès que temps d'estimulació molt reduïts (entorn de 40 segons) produeixen efectes a llarg termini en l'excitabilitat cortical més prolongats que els aconseguits amb els paradigmes de rTMS clàssics.