El llibre “Comprensió del pacient adult, des de les experiències infantils” és una d’aquelles joies que ha de poder formar part de la biblioteca de qualsevol professional de la salut mental, ja sigui novell o experimentat. Esdevé un “fons d’armari” útil i imprescindible que ens convida a reflexionar sobre la comprensió del món intern del pacient adult des d’un llenguatge planer i assumible, més enllà de les etiquetes diagnòstiques, i és que el que necessitem els professionals de la salut mental és poder entendre el patiment de la persona i poder-la comprendre des d’una perspectiva biopsicosocial, relacional i cultural. L’obra té una estructura clara i pedagògica, de forma que està dividida en cinc parts i dos annexes finals relacionats amb el desenvolupament cognitiu i motriu: En la primera part del llibre, l’autora ens parla de la importància de les primeres relacions en la infància, de l’establiment de la vinculació afectiva, i també sobre la construcció de la capacitat de mentalització. En aquest sentit, es fa esment a la psicosomàtica, ja que s’associa precisament a les dificultats de mentalització, és a dir, a les dificultats per a la representació mental dels sentiments. Les aportacions de la neurociència també tenen cabuda en aquesta primera part, i l’autora fa referència als diferents estudis que avalen i donen explicacions sobre l’empatia, les teories del vincle, la mentalització, el trauma, les dificultats de regulació dels afectes, i també sobre la connexió amb la relació psicoterapèutica. Tanmateix no descuida l’interessant descobriment de les neurones mirall, de l’estructuració cerebral en relació a la sintonia psicobiològica entre infant i cuidador, ni els estudis sobre la regulació emocional, de l’estrès, i de les repercussions del trauma. Després d’aquesta primera part, s’exposen en la segona i la tercera els factors que comporten un risc per a la salut mental, els trastorns i dificultats en l’infant i l’adolescent, i les seves manifestacions en l’alimentació, la son, el comportament, la comunicació i la relació, el joc, el llenguatge, els retards en l’evolució, etc. En la quarta part del llibre s’aborda l’etapa de l’adolescència, que presenta uns motius de consulta concrets amb dificultats imprecises i canviants que no permeten ser encasellades en categories rígides perquè, com és sabut, en la recerca de la seva identitat, l’adolescent pot mostrar conductes, dificultats i trastorns que ens poden portar a una confusió diagnòstica. En la cinquena i darrera part del llibre es parla sobre com arribar a comprendre afectivament allò que hi pugui haver en el malestar present del pacient adult, així com la importància de poder-ho connectar amb els models interns del pacient, amb els contextos presents i també amb els històrics (és a dir, de la seva infància i adolescència). Les diferents vinyetes clíniques que s’ofereixen al llarg de l’obra il·lustren molt bé tot el que s’exposa a nivell teòric, aportant una claredat i riquesa úniques, que denoten l’experiència clínica de l’autora que també ens fa reflexionar sobre la importància de la nostra actitud com a professionals davant les problemàtiques dels pacients: hem de poder veure i sentir empàticament l’experiència del pacient, que s’ha de sentir entès, validat i en confiança, que pugui sentir-se important per a algú, per poder mirar-se des d’una altra mirada, entendre’s i reconstruir-se. Només així es pot afavorir el context per a que es puguin donar canvis essencials en la comprensió afectiva de les situacions en què es troba, i obrir noves perspectives en les actituds i els seus patrons de relació.