Setmana de la Psicologia. Acte institucional i Conferència inaugural: Impacte de la Tecnologia a la psicologia moderna: Desafiaments i oportunitats
> Taller
> Híbrid
> Formació
Què és la Setmana de la Psicologia?
La Setmana de la Psicologia neix per ser un espai de trobada per a estudiants del grau de psicologia així com per a persones precol·legiades del COPC que viuen les seves primeres experiències professionals.
El Col·legi vol apropar-se a totes aquelles persones que han escollit la psicologia com a professió i oferir-los eines pel seu desenvolupament facilitant-los les seves primeres experiències professionals.
Et convidem a endinsar-te al COPC per conèixer els serveis i avantatges que et pot oferir.
T'esperem del 12 al 15 de maig amb activitats exclusives per a tu!
Setmana de la Psicologia: Acte institucional i Conferències inaugurals per abordar l'Impacte de la Tecnologia a la psicologia moderna: Desafiaments i oportunitats
1) Inauguració de la Setmana de la Psicologia 2025 del COPC a càrrec del Degà, Dr. Guillermo Mattioli i del Vocal, comissionat de recerca i universitats, Dr. Óscar Pino.
CONFERÈNCIES INAUGURALS
2) Títol: Ús d'eines digitals en el suport psicològic en Oncologia. A càrrec de la Dra. Tania Estape Madinabeitia
El suport psicològic en Oncologia és una necessitat innegable en el segle XXI. Les nombroses conseqüències del diagnòstic i tractament per càncer impliquen efectes psicològics i en la Qualitat de vida, imprescindibles d'abordar per conseguir el màxim benestar per al pacient i la seva família. En aquesta realitat, la presència d'eines digitals és una de les línies cada vegada més explorades per poder proporcionar suport de vegades combinat amb el format tradicional presencial. D'aquesta manera els pacients poden evitar tornar a hospitals o centres de salut als que ja han estat lligats molt de temps durant les proves i tractaments, i també es pot accedir a persones amb dificultats de mobilitat o en situacions febles físicament. La pandèmia per COVID-19 va posar sobre la taula aquesta necessitat com a perentòria ja que es recomanava no acudir als hospitals a pacients vulnerables que podien posar en risc contraure un virus que podia ser letal, i més en el seu cas. Això va obrir les portes a una immersió més gran a l'ús d'eines digitals, el que suposava una democratització i equitat dels serveis. No obstant cal reflexionar sobre si això és realment així, si l'ús d'eines digitals és el mateix que la presencialitat i com es viu des dels pacients i des dels professionals.
3) Títol: Podem parlar d’addicció a les xarxes socials? A càrrec de l'Investigador Arnau Carmona Feliu
La popularitat de xarxes socials ha generat preocupacions sobre la seva naturalesa potencialment addictiva i les maneres en que poden estar afectant negativament a les persones, especialment els/les adolescents. Tanmateix, malgrat que "addicció a les xarxes socials" s'ha convertit en un terme comú als mitjans de comunicació i al diàleg social, l'evidència empírica en aquest moment no recolza l'existència d'aquesta afecció psicològica per diverses raons: (1) La majoria dels estudis sobre l'addicció a les xarxes socials són correlacionals i utilitzen qüestionaris d'autoinforme que no són adequats per al diagnòstic; (2) La majoria dels estudis utilitzen mesures no estandarditzades, puntuacions de tall i criteris, i (3) Hi ha una absència d'estudis de casos, estudis experimentals, estudis longitudinals i estudis clínics en el camp. No obstant això, tot i que pot ser que no existeixi una addicció a les xarxes socials, encara hi ha diversos problemes que s'han associat amb l'ús de les xarxes socials, com ara la baixa autoestima, la por de perdre's (FOMO), l'assetjament escolar, l'ansietat, la depressió, la disminució de la capacitat atencional, entre d'altres. En aquesta sessió debatrem sobre aquesta qüestió ens permet als i les professionals conèixer amb major detall algunes de les problemàtiques que afecten als/les pacients i ens permet evitar la sobrepatologització de la vida quotidiana
Activitat adreçada a estudiants de grau de psicologia, persones precol·legiades del COPC i persones col·legiades amb bonificació Junior.
Setmana de la Psicologia: Acte institucional i Conferència inaugural: Impacte de la Tecnologia a la psicologia moderna: Desafiaments i oportunitats
1) Inauguració de la Setmana de la Psicologia 2025 del COPC a càrrec del Degà, Dr. Guillermo Mattioli i del Vocal, comissionat de recerca i universitats, Dr. Óscar Pino.
2) Títol: Ús d'eines digitals en el suport psicològic en Oncologia. A càrrec de la Dra. Tania Estape Madinabeitia
El suport psicològic en Oncologia és una necessitat innegable en el segle XXI. Les nombroses conseqüències del diagnòstic i tractament per càncer impliquen efectes psicològics i en la Qualitat de vida, imprescindibles d'abordar per conseguir el màxim benestar per al pacient i la seva família. En aquesta realitat, la presència d'eines digitals és una de les línies cada vegada més explorades per poder proporcionar suport de vegades combinat amb el format tradicional presencial. D'aquesta manera els pacients poden evitar tornar a hospitals o centres de salut als que ja han estat lligats molt de temps durant les proves i tractaments, i també es pot accedir a persones amb dificultats de mobilitat o en situacions febles físicament. La pandèmia per COVID-19 va posar sobre la taula aquesta necessitat com a perentòria ja que es recomanava no acudir als hospitals a pacients vulnerables que podien posar en risc contraure un virus que podia ser letal, i més en el seu cas. Això va obrir les portes a una immersió més gran a l'ús d'eines digitals, el que suposava una democratització i equitat dels serveis. No obstant cal reflexionar sobre si això és realment així, si l'ús d'eines digitals és el mateix que la presencialitat i com es viu des dels pacients i des dels professionals.
3) Títol: Podem parlar d’addicció a les xarxes socials? A càrrec de l'Investigador Arnau Carmona Feliu
La popularitat de xarxes socials ha generat preocupacions sobre la seva naturalesa potencialment addictiva i les maneres en que poden estar afectant negativament a les persones, especialment els/les adolescents. Tanmateix, malgrat que "addicció a les xarxes socials" s'ha convertit en un terme comú als mitjans de comunicació i al diàleg social, l'evidència empírica en aquest moment no recolza l'existència d'aquesta afecció psicològica per diverses raons: (1) La majoria dels estudis sobre l'addicció a les xarxes socials són correlacionals i utilitzen qüestionaris d'autoinforme que no són adequats per al diagnòstic; (2) La majoria dels estudis utilitzen mesures no estandarditzades, puntuacions de tall i criteris, i (3) Hi ha una absència d'estudis de casos, estudis experimentals, estudis longitudinals i estudis clínics en el camp. No obstant això, tot i que pot ser que no existeixi una addicció a les xarxes socials, encara hi ha diversos problemes que s'han associat amb l'ús de les xarxes socials, com ara la baixa autoestima, la por de perdre's (FOMO), l'assetjament escolar, l'ansietat, la depressió, la disminució de la capacitat atencional, entre d'altres. En aquesta sessió debatrem sobre aquesta qüestió ens permet als i les professionals conèixer amb major detall algunes de les problemàtiques que afecten als/les pacients i ens permet evitar la sobrepatologització de la vida quotidiana.
Arnau Carmona. Psicòleg. Diferents formacions en l'àrea de salut mental pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, al centre Atenció i Investigació en Socioaddiccions i a un centre de salut mental infaltil i juvenil. Investigador predoctoral al grup de recerca “Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT)” de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD). Investigador col·laborador al grup "Psicologia, Persona i Context" del Departament de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport, Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Actualment, participa en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals relacionats amb les addiccions a substàncies, les addiccions conductuals (com el joc d'atzar, els videojocs, les xarxes socials i el consum de pornografia) i les conductes suïcides en joves. Ha treballat com a psicòleg amb nens i nenes i adolescents amb trastorn mental.
Tania Estapé. Psicòloga. Postgrau en Mètodes Estadístics en Ciències de la Salut i en Docència Universitària en Línia. Especialista en psicologia clínica. Acreditada com a professora lectora i agregada i amb un sexenni de recerca per l’AQU. Experta nivell I i II en teràpies de tercera generació. Ha desenvolupat el seu exercici professional com a psicòloga a la pràctica privada a l’Hospital Clínic i a la Unitat de Reconstrucció Mamària de la Clínica Planas. També ha estat psicooncòloga a l’Institut Dexeus de Barcelona. Actualment ofereix suport psicològic presencial i en línia a pacients amb càncer de mama, de pròstata i familiars a la Fundació FEFOC de Barcelona, i és psicòloga al Consorci Sanitari de Terrassa (Barcelona). És presidenta de la Societat Espanyola de Psicologia Oncològica, coordinadora del Grup de Treball de Psicooncologia del COPC, copresidenta del Grup de Treball d’eHealt de la Societat Internacional de Psicooncologia i coordinadora del monogràfic sobre psicooncologia i eHealt de la revista Psychooncology (2015) i de Frontiers (2022).
Modera:
Antoni Baena: Doctor en Investigació Psicològica, Professor dels estudis de CC de la Salut de la UOC i Director del Màster de Salut Digital de la UOC, Professor de la assignatura Psicologia i noves tecnologies del Grau de Psicologia, CC de l'educació i l'esport de la Universitat Ramon Llull. Coordinador del Comité de ePsicologia del COPC i membre de l'Àrea de Treball de Psicologia i Transformació Digital del COPC. Membre del grup d'investigació eHealth Lab.
Sessió inaugural Setmana Psicologia 2025
DATA
May 12, 2025
9:30 AMh -
11:00 AMh
DURADA
1h 30m
MODALITAT
Híbrid
UBICACIÓ
Híbrida (Online i Presencial)
Formació modalitat híbrida: En el procés d’inscripció podrà escollir matricular-se o en format online o en format presencial.
En el cas d’escollir el format presencial haurà d’anar presencialment a la Seu del COPC de Barcelona (c/Rocafort 129).
En el cas d'escollir el format online haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.