Aquesta taula rodona se centra en l'impacte psicològic de la crisi climàtica i en com els professionals de la salut mental poden acompanyar persones de totes les edats, especialment infants i joves, en aquest context de malestar creixent. S’exploraran aquests nous malestars: ecoansietat, solastalgia, actituds d’apatia i desesperança, així com les causes socials, culturals i ecològiques d’aquest patiment i les formes de transformar-lo. Es reflexionarà sobre com integrar la perspectiva ecològica en el treball terapèutic per facilitar l’elaboració d’aquest malestar. A més, s’analitzarà com donar suport a famílies i educadors perquè puguin ajudar les generacions més joves a afrontar els efectes emocionals de la crisi climàtica i fomentar respostes constructives.
Professionals de la salut mental. Professonals de la psicologia, psicoterapeutes i altres professionals interessats en comprendre i abordar l'impacte emocional de la crisi climàtica en les seves pràctiques terapèutiques.
Professionals de l'educació. Mestres, professors i professores i altres figures educatives que desitgen donar suport emocional als infants i joves enfront de l’eco-ansietat i els efectes emocionals de la crisi ambiental.
Famílies. Mares, pares, tutors i tutores que volen adquirir eines per ajudar els seus fills i filles a gestionar el malestar emocional associat a la crisi climàtica i ecològica.
Activistes i persones interessades en la sostenibilitat. Aquelles persones compromeses amb la lluita contra la crisi climàtica que vulguin comprendre millor les seves repercussions emocionals i psicològiques.
Estudiants de psicologia i ciències socials. Alumnes que desitgen aprofundir en l'impacte psicològic de la crisi climàtica i explorar com es poden aplicar estratègies d’acompanyament terapèutic i educatiu.
Conscienciar sobre l’impacte psicològic de la crisi climàtica. Mostrar com la crisi ambiental afecta la salut mental de persones de totes les edats, amb especial èmfasi en l’eco-ansietat i altres formes de malestar emocional.
Incorporar la mirada ecològica en el treball terapèutic. Reflexionar sobre com els professionals de la salut mental poden integrar la dimensió ecològica en les seves pràctiques per ajudar les persones a processar les emocions derivades de la crisi climàtica.
Donar eines per a l’acompanyament de joves i infants. Proporcionar estratègies i recursos per a mares, pares i educadors perquè puguin donar suport emocional a les generacions més joves enfront de l'impacte de la crisi climàtica.
Promoure el debat i la reflexió crítica. Obrir un espai per compartir experiències i estratègies d’acompanyament davant l’eco-ansietat i altres problemàtiques emocionals relacionades amb la crisi ecològica.
Fomentar el canvi i la resiliència. Inspirar tant professionals com famílies a desenvolupar respostes actives i resilients davant la crisi climàtica, promovent un enfocament positiu i transformador.
1. Introducció a càrrec de Joana Hernández.
2. Ponència a càrrec de Susanna Tres. Salut mental amb perspectiva climàtica.
Parlarà de l'impacte del canvi climàtic sobre la salut mental i la necessitat de comprendre les arrels socials, polítiques i ecològiques de malestars com l’ecoansietat i els mecanismes de defensa que impedeixen afrontar la realitat del col·lapse ambiental. La psicologia climàtica busca donar eines per explorar i transformar aquest malestar, promovent la salut tant individual com col·lectiva en un context de crisi global. Cal repensar la pràctica terapèutica per integrar la perspectiva climàtica i fomentar un sentit d'agència per a la transformació social i ecològica.
3. Ponència a càrrec de Rachel Yates. Psicologia climàtica, una perspectiva de criança.
Parlarà de l'impacte de la crisi climàtica i ecològica en el benestar emocional dels infants i els joves, i la importància de donar suport a mares, pares i professionals educatius en relació a aquest tema perquè estiguin en la millor posició per ajudar a la generació més jove. Compartirà el seu treball com a formadora i activista, ajudant a les persones a processar emocionalment les crisis climàtiques i ecològiques, i promoure canvis.
4. Col·loqui
Joana Hernández. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta acreditada per la FEAP i l'EFPA. Expsicoterapeuta del Centre d'Higiene Mental de Cornellà. Membre docent de GRADIVA. Associació d'Estudis Psicoanalítics. Secretària de la junta de la Comissió de Psicoanàlisi de COPC i membre del Grup de treball Psicoanàlisi, Cultura i Societat del COPC.
Susanna Tres. Psicòloga sanitària i psicoterapeuta d’infants, adolescents i adults (FEAP) per compte propi. Coordina el Grup de treball del COPC Psicoanàlisi, Cultura i Societat. Membre del consell directiu de l’ACPP i del comitè editor de la Revista de Psicoteràpia Psicoanalítica. Pertany a la Climate Psychology Alliance del Regne Unit, ha escrit articles sobre psicologia i clima i ha organitzat Cafès del Clima.
Rachel Yates. Doctora en Psicologia Clínica, formada al Regne Unit. Des del 2021 ha centrat la seva carrera i el seu temps “lliure” a treballar en psicologia climàtica i en l'activisme de mares i pares. Recentment ha completat el programa de Certificat de Psicologia Climàtica amb l'Institut d'Estudis Integrals de Califòrnia. Col·legiada i membre del Grup de treball de Salut Planetària i Ambiental del COPC. Pertany a la Climate Psychology Alliance del Regne Unit. Ha fundat Famílies pel Clima, un grup local d'activistes de mares i pares.
Sessió 1
DATA
7 de maig de 2025 18:00h -
20:00h
DURADA
2 h
MODALITAT
Online
UBICACIÓ
Online
Formació modalitat online.
Haurà de tenir a la seva disposició un ordinador amb sortida de so, micròfon i connexió a internet.
DATA I HORA D'INICI
7 de maig de 202518:00 h
DATA I HORA DE FINALITZACIÓ
7 de maig de 202520:00 h
DATA I HORA DE FINALITZACIÓ D'INSCRIPCIÓ
5 de maig de 202520:00 h
DURADA
02:00h
IDIOMES
Català
ORGANITZADORS
Secció Psicologia Clínica, de la Salut i la Psicoteràpia